dissabte, 19 de gener del 2008
Capvespre 18.1.08
Etiquetes de comentaris:
Bach,
Catosfera,
educació,
España,
Mark Knopfler,
política,
Ramon Guillen
dissabte, 12 de gener del 2008
Capvespre 11.1.08
Primer programa de l'any. Comencem amb uns versos de Jordi Pope. Ens acompanyen les cançons de Los Secretos. Festa dels Tres Tombs. Sant Antoni Abad. La nefasta barreja de religió i política. Defensa del laïcisme. Centenari del naixement de Simone de Beauvoir. ¿Feminisme? ¿El futur serà matriarcal? Any Rodoreda. Mort de Pepín Bello. Poema final de Júlia Costa: Gebrada.
Etiquetes de comentaris:
Jordi Pope,
Júlia Costa,
Los Secretos,
Pepín Bello,
Rodoreda,
Sant Antoni,
Simone de Beauvoir
divendres, 21 de desembre del 2007
Capvespre 21.12.07
Últim programa de l'any. Comencem amb un text d'ENTRELLUM. Avui ens acompanya la música de The Magic Numbers. Reflexions sobre el Nadal i els seu simbolisme. Parlem del 35è. aniversari de l'editorial Anagrama. Comentem la darrera polèmica de Carlos Santos. Estrena cinematogràfica: El silenci abans de Bach de Pere Portabella. Llegim el conte de Nadal de Pere Calders Reunió d'alt nivell. Poema final de Francesca Aubanell: Un regal especial. Bones festes i fins l'any vinent!
Etiquetes de comentaris:
Anagrama,
Carles Santos,
Nadal,
Pere Calders,
Pere Portabella,
The Magic Numbers
dissabte, 15 de desembre del 2007
Capvespre 14.12.07
Poema d'Agustí Bartra: Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman. Recordem Josep Guinovart, Stockhausen i Sebastià Sorribas. Més tangos. Recitem poemes de Jordi Sarsanedas. Parlem de coses vàries: TV3 a València, el compromís del creador amb la societat, l'actual mediocràcia... Avui sense la Mariluz.
Etiquetes de comentaris:
Agustí Bartra,
Guinovart,
Jordi Sarsanedas,
Paco Ibañez,
Sorribas,
tangos
dijous, 29 de novembre del 2007
Capvespre 30.11.07
Un text del blog A RANVESPRE: Remor de somnis. Música de The Sundays: Life Goes On. El problema de l'educació. La Manifestació de demà. The Sundays: Wild Horses. Música i societat. Premi Cervantes: Juan Gelman. Joan Brossa. The Sundays: Here's Where The Story Ends. Poema de Maite Insa: Vindrà aquell vent del nord.
Etiquetes de comentaris:
Brossa,
Cervantes,
educació,
Juan Gelman,
Maite Insa,
música,
The Sundays
divendres, 23 de novembre del 2007
Capvespre 23.11.07
Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke. Fito & Fitipaldis: Acabo de llegar. Actes a Vallromanes. Llibre Tot recordant amics de Josep M. Mestres Quadreny. L'obra d'art no descriu ni explica res, únicament s'expressa a si mateixa. La forma és el fons. Recordem Fernando Fernán Gómez y Paco Candel. Nou disc de Luz Casal: Espérame. Llegim el relat Vida de poeta d'Enric Vila-Matas, inclòs en el seu últim llibre Exploradores del abismo. Las obras de arte, escasas, dan contenido intelectual al vacío. Parlem de Rilke i Ronda. Luz Casal: Regalé. Anunciem CATOSFERA (jornades de reflexió sobre blogs i web 2.0) que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener de 2008. Comentem un article de Marc Vidal sobre Granollers. Informe de la Fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya. Espriu: fragment de Primera història d'Ester.
Etiquetes de comentaris:
Catosfera,
educació,
Espriu,
Fernando Fernán Gómez,
FitoFitipaldis,
Granollers,
Josep M Mestres Quadrenys,
Luz Casal,
Marc Vidal,
Paco Candel,
Rilke,
Ronda,
Vila-Matas
diumenge, 18 de novembre del 2007
Capvespre 16.11.07
Comencem amb un text del blog A RANVESPRE. La fadista Mísia canta el poema Estátua falsa de Mário de Sá-Carneiro [traducció catalana]. Lusitanofília. Parlem de la literatura com a teràpia... Per què escrivim? Per què llegim? L'últim llibre de Vila-Matas. Més fados de Mísia. Els assaigs de Montaigne: Ainsi, lecteur, je suis moy-mesmes la matiere de mon livre. Plató. Descartes. La literatura moderna. Literatura del jo. Literatura 2.0. Defenso Marc Vidal. ¿Quin és el gentilici de Vallromanes? Poema final de Marta Pessarrodona: Coses que m'estimo.
Etiquetes de comentaris:
Descartes,
fados,
literatura,
Marc Vidal,
Mário de Sá-Carneiro,
Mísia,
Montaigne,
Pessarrodona,
Pessoa,
Plató,
poesia,
Portugal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








